Información importante

Este blog es un poco de todo. Es como un cajón de sastre...

Salud, alimentación, nutrición, dietas, vegana, vegetariana, ayurveda, ortomolecular ...., recetas cocina, remedios, trucos, tóxicos, manualidades, bricolage, reciclaje, costura, punto, y mucho más ..........



La información médica en este sitio está proporcionada como recurso informativo solamente y no debe ser usada con fines de diagnóstico o tratamiento.

Esta información no debe utilizarse como material educativo para el paciente, no establece relación de paciente a médico, y no debe usarse como substituto para diagnóstico y tratamiento profesional.

La consulta de este blog nunca puede sustituir a una consulta médica.

Mostrando entradas con la etiqueta PLASTICO. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PLASTICO. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de febrero de 2017

ENTREVISTA: Gallego: "No escalfeu mai res al microones amb safata de plàstic!"

EL NACIONAL.CAT


José Luis Gallego (Barcelona, 1964) és naturalista, periodista ambiental i escriptor. Considerat una de les 10 persones més influents de l’Estat espanyol en temes de medi ambient, ens alerta dels perills que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten. No us perdeu els consells que ens dona per menjar, netejar o desinfectar sense enverinar-nos.

Tots portem 300 substàncies químiques dins el cos que no duien els nostres besavis
Som prou conscients del perill que comporten els milers de substàncies químiques que ens envolten?
Noo! Pensa que tots portem unes 300 substàncies químiques dins el nostre cos que no duien els nostres besavis. Ho diu l’informe Reach de la Unió Europea, que es va fer l’any 2006 per regular la presència de substàncies químiques, informar la gent perquè puguin ser utilitzades amb la màxima seguretat i eliminar les més perilloses.
En teoria, doncs, està més regulat ara? 
Està més regulat però no està resolt, ni de bon tros. Continuem sent víctimes de milers de substàncies químiques però, com a mínim, no portem dins el cos autèntiques bombes de rellotgeria com el DDT.
Què és el DDT?
Un pesticida que es venia moltíssim als anys 70 i 80. Segur que recordeu aquell anunci d’un insecticida de la casa Orión que deia “las mata muy rápido”. Justament aquell repel·lent portava el perillosíssim pesticida DDT, que es va retirar del mercat perquè era altament cancerigen. A tot això, Dinamarca va prohibir que les dones inuit de Groenlàndia donessin el pit als seus fills perquè estaven molt contaminades de DDT.
I per què estaven tan contaminades les dones d’aquella zona?
Per culpa de les foques. El DDT s’acumula sobretot al greix i a les glàndules i aquests animals n’estan plens. Com que les foques eren la base alimentària dels inuits, transmetien directament el DDT a les dones. Per això van prohibir que alletessin els seus fills. El govern danès va prendre la decisió després de comprovar els problemes de creixement i desenvolupament que tenien els nadons d’aquella zona.
 
Actualment, encara hi ha productes amb DDT?
Sí. De fet, hi ha una malaltia que es diu SQM (síndrome químic múltiple) que l’OMS encara no ha volgut reconèixer com a tal per les pressions de la indústria química. Pot afectar entre un 10 i un 20% de la població. Els malalts d’SQM són les persones més sensibles a la presència d’elements químics com aquest. Poden agafar malalties greus i, de vegades, mortals. Amb el temps, veuen com els seus organismes comencen a petar.
Quins factors desencadenen aquesta malaltia?
Des del contacte amb una moqueta, revestiments de plàstic, ordinadors, ambientadors, fins als productes de neteja... Un dia notes que tens al·lèrgia, un altre dia t’agafa migranya i, al final, pots acabar patint una fibromiàlgia. Aquesta és una de les malalties associades a l’SQM per l’exposició als compostos químics.
El càncer és una malaltia ambiental que pot desencadenar l’exposició constant a contaminants químics
Quines altres malalties podem patir per culpa de la química que ens envolta?
El doctor Santos Martín, llicenciat en medicina i especialitzat en oncologia a Alemanya, sosté que el càncer és una malaltia ambiental que es pot desencadenar per l’exposició constant a contaminants químics. Sovint no cal sortir al carrer per contaminar-nos. El primer entorn que ens cal protegir és casa nostra.
El lleixiu és el producte més perillós que tenim a casa
Dels productes que utilitzem per netejar i desinfectar, quin és el més perillós?
L’hipoclorit sòdic!
Això és el lleixiu!
Efectivament. A Dinamarca, ja hi està prohibit l'ús. Aquí, en canvi, pots enviar el teu fill a comprar una ampolla de conyac i no l'hi donaran però sí que li despatxaran una garrafa de lleixiu sense cap problema. Error!
Fer pipí just després de posar lleixiu al vàter provoca una autèntica bomba tòxica
Per què és tan dolent?
Perquè allibera el clor en forma de gas i, en ser inhalat, provoca irritació del nas i la gola, i perjudica els pulmons. I molts ja no el fan servir, només, per desinfectar sinó que ja l'utilitzen per netejar. És molt tòxic sobretot perquè l’hipoclorit sòdic reacciona amb l’amoníac.
Però no barregem el lleixiu amb l’amoníac...
I tant que sí! A tots ens ha passat que anem a orinar i, de cop, ens puja un olor fortíssim perquè hi acaben de tirar lleixiu. El problema és que el pipí porta amoníac i, en entrar en contacte amb el lleixiu, fa que respirem una autèntica bomba tòxica. Aquest és un dels principals contaminants. N’hi ha altres que també són especialment preocupants, com el Disfenol A.
Què és això?
Un plastificant que porten molts productes del nostre voltant com el plàstic film, les safates de porexpan de les hamburgueses o entrepans, o els gots i coberts de plàstic... I tot això és especialment perillós quan escalfem el menjar al microones. Si hi posem un got o una safata de plàstic, el que fem és sacsejar les molècules i el Disfenol A s’acaba barrejant amb la sopa, el puré o l’aliment que sigui.

Feu servir recipients de fang, vidre o porcellana
S’haurien de prohibir els microones?
Noo! N’hem de fer un ús responsable. Per si sol no mata ningú però s’ha de conèixer la bèstia. Simplement es tracta de no escalfar res amb una safata de plàstic. Si ho fem amb un recipient de fang, vidre o porcellana no hi ha cap problema. Això no migra, no hi ha compostos que puguin passar del continent al contingut. L’esmalt d’una safata de porcellana no passarà mai a l’aliment. Però els components de plàstic de l’envàs d’una pizza sí que hi passaran. Prohibit posar directament el menjar del congelador al microones. Primer hem de treure el menjar de l’envàs, posar-lo a la safata o al plat i, d’aquí, al microones.
I per què no es prohibeixen aquests envasos?
Perquè per cada 50 informes que els científics posen damunt la taula desaconsellant l’ús del disfenol, la indústria química que el fabrica n’aporta 150 dient que és absolutament innocu. La Unió Europea els ha d’escoltar tots i això fa que legislar sigui molt lent.
Tornem als productes per netejar i desinfectar. Com podem identificar el grau de perill de cada producte?
Hi ha un codi d’etiquetes aprovat per la UE que identifica si hi ha substàncies perilloses per al medi ambient o per a la salut de les persones. Són aquells requadres petits que surten sobre un fons de color taronja. De vegades, pinten l'esquelet d’un peix o una mà a la qual li cau una gota i fa un efecte corrosiu. Aconsello descartar tots els aerosols o productes de neteja que porten aquests pictogrames. A tots els supermercats trobareu productes ecològics.
Netegeu i desinfecteu amb llet, llimona, alcohol de cremar o vinagre
Però són més cars!
Aquest és el problema. Com que no tenen una rotació tan elevada i la seva fórmula és més complexa, ens costen més calers. Però val la pena. Hi ha molts productes basats en principis naturals com l’àcid cítric que ve de la llimona o l’àcid làctic que ve de la llet. Tenen la mateixa capacitat de neteja i no fas servir cap producte químic sintètic.
Recomano fer ambientadors naturals amb romaní, farigola o espígol
Què més podem fer per netejar o desinfectar la casa sense enverinar-nos?
Utilitzar alcohol de cremar o vinagre. La llet va molt bé per netejar el vàter perquè l'àcid làctic és un potentíssim desinfectant. D'altra banda, la majoria dels ambientadors que comprem són fatals. En aquest cas, el que recomano és bullir aigua amb romaní, farigola o espígol i aconseguireu un ambientador natural fantàstic i molt saludable.
Què me’n dius dels blanquejadors químics?
Ui! Porten molts contaminants i poden causar al·lèrgies i irritacions cutànies.
Per blanquejar la roba: un mitjó blanc de cotó i una llimona trossejada
I com podem fer més blanca la roba sense prendre mal?
Molt fàcil! Agafes un mitjó blanc de cotó i hi poses una llimona trossejada a dins. El poses a la rentadora i llestos! És importantíssim subratllar que sigui de color blanc, perquè si no la llimona desfarà els colors i tintaràs tota la roba.
Nens sans que viuen a la Ronda de Dalt o a la Gran Via de Barcelona poden desenvolupar asma pel fum dels cotxes
Dona’ns consells per pintar el pis o la casa...
Utilitzeu pintures amb bases naturals no sintètiques. N’hi ha a totes les botigues de pintura del país. Està feta amb colors naturals i amb bases minerals que no tenen dissolvents ni resines sintètiques.
Ens haurem de rascar més la butxaca!
Sí, però val la pena. És molt habitual veure pares que pinten l’habitació del seu nadó, una setmana abans de néixer el nen. Això és fatal. Quan hi entres, l’olor parla per si sola i això serà el primer que respirarà el seu fill. A casa meva, sempre hem pintat amb calç, que és el millor antibacterià que hi ha al mercat. I ara s’està tornant a posar molt de moda.
El que es dispara és el volum de trànsit i, per tant, la contaminació a les grans ciutats...
Sí i això, a banda de provocar més morts, també dispara el nombre de casos d'asma infantil. Abans, els contaminants que sortien dels tubs d'escapament dels cotxes agreujaven l'asma. Ara, en canvi, la poden arribar a provocar a nens que estan totalment sans. Metges especialitzats en asma infantil t'expliquen que els nens que viuen en zones amb molt volum de trànsit com la Ronda de Dalt, la Gran Via o el carrer de Balmes de Barcelona poden desenvolupar asma per l'exposició, cada cop més gran, al fum dels cotxes. La presència de contaminants al nostre entorn és terrible, estem involucionant com a espècie. No hi ha cap espècie al regne animal que s'enverini voluntàriament, que intoxiqui el seu entorn com nosaltres.
http://www.elnacional.cat/ca/vides/gallego-no-escalfeu-mai-res-al-microones-amb-safata-de-plastic_139791_102.html

lunes, 5 de diciembre de 2016

Plásticos alimentarios, ¿cuáles son seguros? Por Raúl Martínez

BIO ECO ACTUAL


Raul MartinezHay una creciente evidencia de que los alimentos envasados en plástico pueden estar contaminados por sustancias químicas perjudiciales procedentes de los productos químicos que en ellos se encuentran.
Muchos de los alimentos que consumimos se envasan en plásticos que entrañan riesgos, comida y bebida, tanto procesada industrialmente como en alimentos orgánicos saludables.
El plástico en sí mismo no es un problema debido a que las moléculas del polímero son demasiado grandes para migrar del envase al alimento. Pero junto a las moléculas poliméricas del plástico se encuentran moléculas mucho más pequeñas que sí pueden migrar a la comida junto a la que está en contacto. Es el caso del policarbonato y la resina epoxi, que se utiliza en recipientes de almacenamiento y botellas, que pueden contener bisfenol A, un producto químico que causa serios problemas de salud. O bien el PVC que se usa para hacer botellas y film transparente, presenta productos químicos plastificantes que se le añaden para que sea flexible y pueden llegar a ser el 40% del material plástico. Son los ftalatos y el aceite de soja epoxidado los que intervienen negativamente sobre la salud.
El bisfenol A y ftalatos actúan sobre el organismo produciendo una desregulación del sistema endocrino y la producción de hormonas correspondiente por lo que causan una serie de problemas como alteraciones en el aparato reproductor masculino y femenino, en el cerebro y en el comportamiento, el metabolismo y el sistema cardiovascular, la tiroides, el sistema inmunitario, el intestino y efectos carcinogénicos.
Los bebés y los jóvenes son los más vulnerables a la exposición debido a que su crecimiento y desarrollo están fuertemente influenciados por las hormonas. Por ello son muy vulnerables a la acción de los disruptores endocrinos incluso a niveles muy bajos de exposición.
PAG.15 SECCIO PARLEM DE PLASTICS ALIMENTARIS TAPER
La legislación española en materia de envases de plástico de uso alimentario queda regulada por el Real Decreto 211/92 y 2207/1994, por el que se aprueba la lista de sustancias permitidas para la fabricación de materiales y objetos plásticos destinados a entrar en contacto con los alimentos y se regulan determinadas condiciones de ensayo. Para realizar la determinación de la migración de sustancias toxicas a los alimentos se utiliza el método de ensayo establecido en la Norma UNE 53-330. Determina la migración global de los materiales plásticos en contacto con alimentos simulados.     
PAG.14 SECCIO PARLEM DE PLASTICS ALIMENTARIS
Los fabricantes de alimentos envasan la bebida y comida en recipientes hechos de plástico. Para saber qué recipientes son seguros y cuales debemos evitar se establece un símbolo de reciclaje en la parte inferior del envase. El número se encuentra estampado con valor del 1 al 7. Los números de plásticos seguros para la salud son el 1, 2, 4 y 5, aunque las botellas fabricadas con estos componentes no pueden ser reutilizadas. Los envases que presentan los números 3, 6 y 7 deben evitarse a toda costa ya que contienen compuestos nocivos para la salud.
Entre los plásticos aceptados como seguros por evidencias científicas de que no movilizan sustancias químicas capaces de causar cáncer o la interrupción de las hormonas tenemos el marcado con el número 1, el tereftalato de polietileno (PET o PETE), y se utiliza en envases de refrescos y bebidas carbonatadas, agua mineral, aceite y conservas.
El 2 se corresponde con el polietileno de alta densidad (HDPE). Se usa en las botellas de leche, agua, zumos y bolsas de cierre hermético. Es el mejor plástico para almacenar alimentos a largo plazo por ser uno de los plásticos más estables e inertes y es seguro porque no desprende toxinas. El número 4 es el polietileno de baja densidad (LDPE) que se usa en bolsas de alimentos congelados. Por ultimo tenemos el 5, polipropileno (PP), que encontramos en botellas plásticas y envases para contener alimentos.
Los plásticos que debemos evitar son aquellos sobre los que existen suficientes evidencias de que movilizan hacia los alimentos bisfenol A y ftalatos con riesgo para la salud. El plástico etiquetado con el 3 es el cloruro de polivinilo (PVC), que libera al medio el Di(2-etilhexil) ftalato que es un carcinógeno para el ser humano, y que se usa para fabricar film transparente que tiene contacto con los alimentos frescos, frutas, verduras y carnes. El marcado con el número 6 es el poliestireno (PS), presente en botellas, vasos de yogures y recubrimientos, que puede desprender sustancias cancerígenas y bisfenol A. El número 7 se corresponde con los policarbonatos. Plástico rígido de color transparente o blanco que se emplea en la fabricación de envases plásticos de zumos, leche y agua, de biberones, vajilla de microondas y utensilios para comer. El proceso de lavado de botellas y el revestimiento interior de las latas de conservas aumenta la cantidad de bisfenol A libre que puede entrar en contacto con los alimentos.
Como medida de precaución no debemos comprar ningún envase de plástico en el que no figure su composición, y a ser posible, almacenar la comida en envases de vidrio o de plástico seguro como el polietileno de alta densidad. Debido a las evidencias científicas sobre la movilidad de sustancias tóxicas a los alimentos se deben evitar los plásticos marcados con los números 3, 6 y 7. Una medida de precaución en el uso de los recipientes plásticos es no calentar en el microondas comida ni bebida, ni biberones ni recipientes plásticos susceptibles de movilizar sustancias toxicas.
Autor: Raúl Martínez, Biólogo, Dietética y dieto terapia Homo toxicología
Bio Eco Actual Diciembre 2016
http://bioecoactual.com/es/blog/6433-plasticos-alimentarios-cuales-son-seguros-por-raul-martinez